Aquest és el darrer article que m'han publicat al "Diario de Ibiza", el passat 19 d'octubre:
A la secció “frases” d’aquest diari corresponent al passat 15 d’octubre apareix citat l’encara (en el moment que escric aquest article) ministre de treball, senyor Celestino Corbacho, tot dient: “Me voy satisfecho de que España haya tenido la mayor protección social de la historia”. El paper ho aguanta gairebé tot, però cal tenir molta barra per que diga això un ministre que deixa el càrrec amb més de 4 milions d’aturats al conjunt de l’Estat, dels quals més de setanta-sis mil a les Illes Balears i Pitiüses. Segons dades publicades a aquest diari 717 persones més s’han quedat a l’atur a Eivissa aquest més de setembre. La millor protecció social que pot tenir un ciutadà és poder tenir una bona feina que li permeta viure dignament. “Professional del comerç” és l’única referència professional aliena a la política que apareix al currículum del Sr. Corbacho a la pàgina web del ministeri, on per cert no apareix cap referència sobre el seu nivell acadèmic. I de fet ha estat un “professional” comerciant, malvenent, els drets dels treballadors i dels pensionistes. Ell i la resta del govern espanyol.
Les polítiques que ha desplegat el govern del PSOE han generat més desocupació, i la reforma laboral encara va a generar-ne més. És fals que vinguen imposades pels mercats internacionals i que no se’n puguen fer d’altres. Primer perquè això implicaria la idea perversa que la democràcia no val per a res, ja que al remat governen els mercats (qui són els seus representants? Gentola com Díaz Ferrán?) i no aquells elegits pels ciutadans. Segon perquè precisament són polítiques neoliberals com aquestes que fa l’actual govern, les mateixes que en el fons propugna el PP, les que han causat la crisi i ja des del 29 sabem que de les crisis econòmiques és surt fent polítiques anticícliques (millorant les infraestructures, l’educació, la sanitat, la protecció social i el poder adquisitiu dels treballadors) i no fent polítiques que, amb la restricció de la despesa pública i de la demanda per la desocupació i la contracció dels salaris, encara crearan més atur i menys creixement econòmic.
Voler fer culpable de l’atur un sistema de relacions laborals que protegeixca el treballador i dir que la desocupació baixarà més quan més fàcilment l’empresari puga acomiadar els empleats és senzillament fals. Països amb indemnitzacions més altes pels treballadors en cas d’acomiadament i menys contractació temporal, com Alemanya per exemple, tenen un nivell d’ocupació més alt. La clau és el creixement econòmic, com pot explicar qualsevol economista, fins i tot amb dues tardes de lliçons com les que necessitava el president del govern espanyol. Potser el ministre, atesa la seva trajectòria acadèmica, també necessitava aquesta formació. No es combat l’atur facilitant l’acomiadament, sinó impulsant polítiques que generen ocupació. El que necessiten els petits i mitjans empresaris, que són els que doten la majoria de llocs de treball al nostre país, és que torne a fluir el crèdit i que el personal tinga diners per a poder adquirir els seus productes. El que necessiten els treballadors és estabilitat laboral que els permeta planificar llurs despeses. Sense perspectiva de mantenir l’ocupació, i menys encara sense tenir ocupació, les persones tenen por o directament no poden adquirir determinades coses o fer determinades inversions. Aquest és el problema que acaba paralitzant l’economia, tot perjudicant tant els treballadors com els empresaris responsables.
Però si la política econòmica del PSOE és regressiva per als habitants de l’Estat espanyol en general, encara ho és més per als de les Illes Balears i Pitiüses en particular, amb un espoli fiscal escandalós, pagant molts més impostos i rebent molt menys inversió pública que els espanyols estrictes. Així doncs, a la majoria dels ciutadans d’ací el govern del Sr. Corbacho ens estafa per partida doble: com a treballadors i com a eivissencs. Si a això sumem la poca sensibilitat que el govern balear té cap a la nostra illa i com ens discrimina en matèries tan importants com promoció turística, transports i ensenyament, anem totalment apanyats.
Si tenir un 20% d’aturats, treballadors més precaris, jubilats amb les pensions congelades, unes llarguíssimes llistes d’espera als hospitals i escoles i instituts amb barracons és tenir “la major protecció social de la història” vol dir que aquest ministre és tan irresponsable com el seu president. Au, Sr Corbacho, bon vent i barca nova!
Raimon Bono i Iranzo
Llicenciat en filosofia i DEA en ciència política
