antiblavers.info

Fa dies que estic seguint la web antiblavers.info. Em sembla molt interesant el debat que s'ha obert sobre la blaverització del bloc, i he fet aquesta aportació:

He seguit amb atenció el debat i he decidit registrar-me per poder participar-hi. Anem a pams:
1- Crec que tots tenim clar que un Estat no equival a una nació. Un exemple n'és l'Estat Espanyol.
2- Una definició ja clàssica de nació fa referència a un grup de gent amb un territori, una cultura, una economia i una història compartides que a més té un sentiment de pertinença (elements, pel tant, objectius i subjectius).
3- També tenim una definició clàssica d'Estat que diu que és l'aparell burocràtic de poder que té el monopoli legal de la força coercitiva en un determinat territori.
4- Pel tant, enlloc no està escrit que una nació haja de tenir només un Estat. Podem prefectament pensar que els Països Catalans són una nació i al mateix temps defensar un Estat independent per al País Valencià. De fet, si entenem que les arrels històriques del nostre país estan a l'antic Regne de València, que tenia entitat jurídica i política pròpia,hauríem de ser coherents i defensar la sobirania del País Valencià.
5- Pel tant la blaverització del Bloc, que ja ve de la blaverització de l'antiga UPV, no ve de la reivindicació del País Valencià com a subjecte de sobirania política. Més aviat ve de l'intent d'assumir sense complexes un imaginari simbòlic que, no ens enganyem, es correspon amb una concepció regionalista del nostre país. Per dir-ho d'una manera gràfica: una senyera amb franja blava, o dir-li valencià a la nostra llengua, és perfectament assumible per l'espanyolisme al PV. No crea conflicte. En canvi, dir-li català a la llengua o defensar la senyera històrica de quatre barres NO és assumible per l'espanyolisme, i SÍ genera conflicte. Per conflicte no cal entendre necessàriament violència, car conflicte pot ser simplement confrontació ideològica.
6- Hi ha nacionalistes al PV que estan/estem decebuts, decensisats i frustrats. Potser haurem de millorar les nostres propostes polítiques, potser haurem de fer més pedagogia, potser haurem de ser més seriosos i no jugar, com el Bloc, a dinamitar l'espai a l'esquerra del PSOE del nostre país. Però en tot cas la solució, al meu judici, no és assumir l'imaginari ni la terminologia de l'espanyolisme. No siga que no guanyem a ningú i damunt perdem els nostres.Dit siga amb tots els respectes