Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.
Joan Fuster



diumenge, 16 de setembre del 2012

El discurs de la por



Com deia Gandhi: primer t'ignoren, després es riuen de tu, posteriorment t'amenacen i al final has guanyat. Com que l'enorme èxit de la manifestació del 11 de setembre els ha agafat amb el peu canviat, ara els dirigents espanyols ens amenacen amb deixar-nos fora de la UE i de l'euro.
Anem a pams:
  1. La convenció de Viena deixa ben clar que quan un nou Estat apareix com a conseqüència de la ruptura amb un altre, automàticament assumeix tots els tractats internacionals i aliances de les que era signatari o membre l'Estat matriu (així, a no ser que vulguèrem deixar de ser-ho) seríem automàticament membres de la UE, de la OTAN i de totes les aliances de les quals forma part el Regne d'Espanya.
  2. Els Països Catalans tenen una economia productiva molt dinàmica, ofegada per l'espoli fiscal al que ens sotmet el Regne d'Espanya. Sense el llast espanyols seríem una de les economies més avançades d'Europa, i pel tant contribuents nets a les arques de la UE. Altrament dit: a la Unió Europea ens interessa tenir-nos com a membres.
  3. L'economia mana. Un hipotètic boicot espanyol als nostres productes tindria com a primera conseqüència l'apertura de nous mercats (com va passar amb el cas del cava) per a tornar (també com ha passat amb el cava) a comprar els nostres productes perquè són més competitius que les alternatives que tinguen (si les tenen) a l'abast. El consumidor espanyol no és babau, i cerca qualitat i bon preu com qualsevol consumidor del món.
  4. Finalment, molts espanyols tenen parents i amics que viurien als Països Catalans independents. Penseu realment que voldrien perjudicar els seus éssers estimats? Segur que no.
Pel tant, no ens deixem impressionar per aquest discurs de la por. Segur que encara anirà a més. Senyal que estem cada cop més prop del nostre objectiu, que no és un altre que la independència de tota la Nació Catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.