Nacional-catolicisme

Però no havíem quedat que viviem en un Estat aconfesional?
http://www.abc.es/20090312/nacional-sociedad/chacon-busca-curas-para-200903121124.html

Educació per la Ciutadania

Sóc professor de filosofia i imparteixc aquesta assignatura a un grup de segon d'ESO. Ho faig a l'illa d'Eivissa i en català, per descomptat. Al meu parer aquesta assignatura no era necessària, ja que els objectius i continguts ja venien recollits a l'assignatura d'ètica, i a més millor estructurats i a una edat més escaient pel nivell de maduració dels xiquets.

Però el que és una cosa forasenyada és l'oposició de la dreta cavernícola. Potser el que no volen és que la gent sàpiga que té drets, no siga que els reclamen de majors!I el que fa riure és el tema de l'objecció. Per eixa regla de tres molts més motius tindríem tots els catalanoparlants per objectar a l'assignatura de castellà i demanar tot en català (la nostra llengua) i anglès (la llengua de comunicació internacional). Així que plantege un tema: per a quan promourem l'objecció a l'aprenentatge dela llengua espanyola, imposada per "derecho de conquista"? per que no se n'encarreguen de fer-ho les joventuts dels partits independentistes o no nacionalistes (espanyols)?

Què fem a les eleccions europees?

Moltes vegades les eleccions europees fan estranys companys de llit. La culpa la té el fet que l'Estat Espanyol siga circumscripció única, la qual cosa obliga els partits no nacionalistes (espanyols) a fer coalicions per tal d'obtenir representació. El problema és que no pots coalitzar-te amb qui estàs pegant-te cada dia, la qual cosa fa que no puguen anar en una mateixa llista ERC i Convergència, per posar un exemple. Ara bé, si analitzem l'espai d'allò que podríem anomenar d'una manera laxa "esquerra" i "nacional" (per nacional entenc no obertament nacionalista espanyola, un criteri de demarcació podria ser el reconeixement del dret d'autodeterminació dels diferents països catalans, en minúscula intencionadament), què tindríem? Quines forces polítiques podrien formar part d'una hipotètica candidatura de l'esquerra dels Països Catalans (ara amb majúscula)?A Catalunya: ERC i Iniciativa-Verds. Comparteixen govern i no veig per què no podrien compartir candidatura. A les Illes: PSM (de Mallorca i Menorca), Eivissa pel Canvi i ERC També comparteixen govern.Al País València la política de dinamitació de l'espai electoral a l'esquerra del PSOE que ha fet el Bloc, carregant-se Compromís amb els seus amiguets d'IPV, ho posaria tot una mica més difícil, però en principi podríem comptar amb ERPV (ERC). El Bloc preferiria anar amb Convergència i EUPV està confederada amb IU. Jo no sé si dur també a IPV en la llista seria més un llast que un actiu, però en tot cas s'hi podrien sumar.Si teniu ganes podeu traure números, però un eurodiputat (segur) i fins i tot dos se'n podrien aconseguir. Ponderant els vots que aporta cadascú hi ha fórmules per repartir-se els diputats, fins i tot fent relleus al llarg de la legislatura. En tot cas estaríem davant una coalició de partits que en molts casos ja comparteixen governs als seus territoris i als que no resultaria massa difícil trobar un mínim denominador comú programàtic per fer un programa mig creible.En tot cas molt millor que anar amb bascos, gallecs i tutti quanti.