Canvia Europa!

Avui he signat el manifest Canvia Europa!, impulsat per polítics i sindicalistes d'orientació socialdemòcrata.

Festival de l'humor

Declaració de Francisco Camps davant del jutge. Llegiu i rigueu una estona!

Lapsus linguae

Rubalcaba dixit:  "La relación de Cataluña con España es compleja y tenemos que mejorarla".

Valoració dels resultats electorals d'Eivissa pel Canvi

Aquesta és la valoració que ha fet la Coordinadora d'Eivissa pel Canvi:

Avui, dia 27 de maig de 2011, Eivissa pel Canvi ha convocat una roda de premsa per a valorar els resultats obtinguts en les darreres eleccions i on han participat Bartomeu Roig i Marisol Torres com a portaveus de la formació.

D'homes i ratolins

L'autor d'aquest discurs va ser Thomas Douglas (20 octubre 1904 - 24 de febrer de 1986). Nascut a Escòcia, va ser pastor Baptista, prominent polític socialdemòcrata canadenc, líder de la Federació Cooperativa de la Commonwealth de Saskatchewan (CCF) a partir de 1942 i el setè primer ministre de Saskatchewan des de 1944 a 1961. Va conduir el primer govern socialista d'Amèrica del Nord i va introduir el sistema de salut públic universal a Canadà. Quan el CCF (Federació Cooperativa de la Commonwealth) es va unir amb el Congrés del Treball Canadenca per formar el nou partit democràtic, el van triar com el seu primer líder federal i va servir en aquest lloc entre 1961 i 1971. El 2004, el van votar "el canadenc més gran" de tots els temps en un concurs televisat a nivell nacional, organitzat per la Canadian Broadcasting Corporation.

Rodríguez

L'autoritat d'un dirigent polític és inversament proporcional a les perspectives electorals.

Cercant pares per la derrota?

Sempre s'havia dit que la victòria té mil pares i la derrota és òrfena. Però sembla ser que hi ha alguns interesats en cercar responsables personals del retrocés que ha patit Eivissa pel Canvi a les darreres eleccions. Tinc per norma no manifestar-me públicament sobre qüestions polítiques importants sense haver expressat prèviament les meves opinions als corresponents òrgans del meu partit. Aquesta norma només me l'he saltada quan no he pogut expressar les meves opinions internament o quan han aparegut publicades informacions que no s'ajustaven a la veritat. Aquesta tarda hi ha una reunió de la Coordinadora d'Eivissa pel Canvi a la qual he estat convidat, tot i no ser-ne membre, en qualitat de candidat per Sant Antoni. Allà diré el que hagi de dir. Intentaré fer una valoració ponderada dels nostres resultats que no caigui ni en el cainisme, ni en la complacència ni en l'autoflagelació. Pensant sobretot en clau de futur i en com assegurar els encerts i no repetir els errors. I en tot cas, recordant sempre que a una organització democràtica tant els èxits com els fracassos són col·lectius.

Quants en manté la farina!

Entre altres moltes perles, diu un conegut animador polític d'Eivissa que Compromís ha tret 5 diputats a les Corts Valencianes i 6 regidors a l'Ajuntament de València. Si es documentara una mica abans de parlar, sabria que Compromís ha tret 6 diputats a les Corts Valencianes i 3 regidors a l'Ajuntament del Cap i Casal, mentre que EUPV ha aconseguit 5 diputats i 2 regidors. És el que té voler parlar de tot encara que no es tinga ni idea.

Gràcies!

En unes circumstàncies molt difícils, on fins i tot es va arribar a qüestionar la nostra capacitat per a presentar candidatura a Sant Antoni, hem aconseguit ser presents als comicis amb uns resultats modestos però dignes. Modestos perquè no tenim representació al consistori. Dignes perquè representem l'esquerra sobiranista i ecologista que no s'agenolla davant del PP ni del PSOE. Continuarem treballant.

192 gràcies!

El tercer espai: Eivissa pel Canvi

Divendres passat, el 13 de maig, el diari "Última Hora" d'Eivissa em va publicar el següent article. Us el deixe com a darrera reflexió abans de les eleccions.

EL TERCER ESPAI: EIVISSA PEL CANVI

A Eivissa tenim, malauradament, un sistema de partits que reprodueix gairebé de manera mimètica l’esquema estatal. La II Restauració Borbònica és un règim falsament bipartidista. Falsament perquè no és el resultat natural de la lliure decisió dels ciutadans, sinó un producte artificial creat a partir d’una llei electoral (LOREG) que encotilla i manipula la voluntat dels electors. Ho fa a través de mecanismes com el sistema d’Hont que desvirtua la proporcionalitat, i de la distribució d’escons entre les circumscripcions, que tampoc és proporcional al cens. El resultat és que el vot de tots els ciutadans no val el mateix, sinó que depèn de a quin partit vota i on vota.

Però els partits que es beneficien d’aquesta perversió de la democràcia, el PSOE i el PP, els dos partits dinàstics espanyols, no només estan d’acord en perpetuar aquest robatori a la voluntat popular. També estan d’acord en defensar una institució periclitada com la monarquia, l’única monarquia que s’ha restaurat a Europa després de la derrota del feixisme el 1945. Estan d’acord en un model d’Estat que nega el dret a l’autodeterminació als pobles que l’integren i que està al servei del suprematisme castellanista. Estan d’acord en un model econòmic neoconservador que retalla contínuament drets als treballadors i cronifica l’atur mentre els poderosos guanyen més diners que mai. Com que estan d’acord en gairebé totes les coses importants, el PSOE i el PP redueixen moltes vegades la confrontació política a un pugilat energumènic on al crit de “i tu més” es llencen els plats al cap amagant als ciutadans el debat sobre les qüestions autènticament importants. PSOE i PP, PP i PSOE, monta tanto, són les dues cares de la mateixa moneda espanyola. Ells i els partits que juguen a fer-los d’escolanets.

Aquest esquema bipartidista només es pot trencar des de l’esquerra i el sobiranisme. Les forces polítiques que poden trencar el bipartidisme imperant i proposar solucions reals per als problemes de les persones normals, d’aquells que treballen per a viure, d’aquells que paguen la hipoteca cada mes, d’aquells que estan preocupats per l’educació dels seus fills i l’atenció sanitària dels seus majors, són els partits com el nostre, Eivissa pel Canvi, que es situen fora del consens del PP i el PSOE.

Volem acabar amb aquest fals bipartidisme. Volem construir una societat més justa des de l’esquerra, des del respecte al medi ambient i des del compromís amb el màxim autogovern. Som el tercer espai polític que necessita Eivissa. Un espai no subsidiari dels grans partits estatals, amb un projecte propi i amb plena sobirania política per prendre les millors decisions al servei de la nostra illa i la seva gent. Potser altres han de demanar permís a Palma, Barcelona o Madrid abans de dir segons quines coses. Nosaltres no. L’únic compromís el tenim amb els eivissencs. Qui vulgui més del mateix, ja sap a qui votar. Qui vulgui un canvi, ens té a nosaltres.



Indigna't i vota!

Romanç contra Camps

Al Tall, com sempre, posant-li música al nostre país. A Eivissa no tenim a Paco Camps, però tenim als del PPSOE que volen continuar fent camps de golf!

El meu vídeo de campanya

El futur comença ara



Na Gema Martínez i jo, candidats per Sant Antoni

 Aquest és el lema que hem triat des d'Eivissa pel Canvi per demanar el vostre vot a les properes eleccions municipals, al Consell d'Eivissa i al Parlament de les Illes. Amb ganes de treballar i il·lusió per aconseguir un poble i una illa millor. Si voleu conèixer de primera mà les nostres propostes, el proper divendres 13 de maig a les 20 hores farem una trobada a la Cafeteria Ancos (Carrer del Bisbe Torres, 12) de Sant Antoni on intervindrem els diferents candidats acompanyats de la música d'en Robbin i amb degustació de productes de la terra. Hi esteu convidats!




Miquel Ramon i Marisol Torres, candidats al Parlament

 Per acabar, una curiositat: la paraula candidat ve del llatí candidus que vol dir "blanc lluent". Els qui optaven a algun càrrec es posaven una toga d'aquest color. Jo no tinc cap toga, però sí una voluntat clara i transparent de treballar pel meu poble. Tota la informació sobre les nostres propostes la podeu trobar a:
http://www.eivissapelcanvi.cat/web/

El PSOE es passa la legalitat pel folre.

Avui passejant pel carrer he vist aquests cartells del PSOE demanant el vot quan encara no ha començat la campanya electoral (ho fa a les 12 de la nit). Sense que serveixi de precedent, us pose una de les fotos que he fetes per a que vegeu la poca vergonya que tenen. Els espanyolistes es passen pel folre fins i tot llur pròpia legalitat. Els nostres representants davant la Junta Electoral ja han estat informats per a que posen la denúncia pertinent.

Façana de la seu del PSOE de Sant Antoni, dijous 5 de maig a les 16:00

Per cert, els del PSOE no guanyen a Sant Antoni ni fent trampes, i amb aquestes pràctiques estan posant molt difícil un possible acord per un govern municipal d'esquerres.

Presentació de la candidatura d'ExC a Sant Antoni

Amb Pepín Valdés, Àngels Calvo, Gema Martínez i Tolo Torres

Ahir férem una roda de premsa per presentar la candidatura d'Eivissa pel Canvi a l'Ajuntament de Sant Antoni. Aquest és el parlament que vaig fer:

Estimats amics i amigues:

Fem aquesta presentació de la candidatura d’Eivissa pel Canvi a l’Ajuntament de Sant Antoni en un lloc emblemàtic: tenint com a fons la badia que dóna nom al nostre poble.

El nostre projecte polític té dues bases fonamentals: un programa pensat per les necessitats de Sant Antoni i unes persones disposades a dur-lo a terme.

Començaré per les persones. Dones i homes disposats a treballar de valent per canviar les coses que no ens agraden, conservar les que ens agraden i fer de Sant Antoni un lloc més humà i amable.

Per no ser exhaustiu, us presentaré els primers membres de la candidatura:

• La número 2, però número 1 en treball i entusiasme, és na Gema Martínez. Porta el departament de comptabilitat i fiscalitat d’una gestoria, per la qual cosa podem dir que és la nostra experta en temes econòmics. Els comptes sempre estaran ben clars.

• El número 3 és en Bartolo Torres, de Can Sardina. És el que en anglès diuen un selfmade man, un home que s’ha fet a ell mateix. Ja fa més de deu anys que és empresari de l’hostaleria, però abans va treballar com assalariat i va ser representant sindical dels seus companys. Aporta a l’equip el seu coneixement tant dels problemes dels emprenedors com de les relacions laborals.

• La número 4 és n’Àngels Calvo. És Doctora en Psicologia i fa més de 10 anys que treballa com a orientadora en diferents centres educatius de Sant Antoni. El seu coneixement de les necessitats dels infants i la joventut del nostre poble serà de gran vàlua i segur que es notarà en la nostra gestió de les polítiques socials.

• El número 5 és en José Luis Valdés, Pepín per tota la gent del poble que ens l’estimem (que és moltíssima). Fa més de vint anys que és mestre d’educació física al nostre poble. També ha estat l’impulsor de la “diada dels estels”. És el nostre especialista en educació física i esports, especialment aquells relacionats amb la mar, i a ningú se li escapa la importància que té això des de tots els punts de vista. També forma part del Consell Escolar Municipal, i coneix perfectament totes les necessitats del món educatiu.

Com veieu, un gran equip perfectament preparat per assumir responsabilitats al govern municipal.

Pel que fa al programa, l’objectiu fonamental és aconseguir un poble habitable, on es pugui compaginar el benestar dels portmanyencs amb la satisfacció dels visitants. On tothom pugui veure créixer tranquil•lament els seus fills en un ambient sa i acollidor.

Hem de tenir un poble de qualitat per a poder tenir un turisme de qualitat. I això no vol dir tenir només un turisme elitista de milionaris, sinó tenir un turisme que enriqueixi la vida del poble, que dignifiqui el poble, i que no el degradi com de vegades passa.

Per compatibilitzar els interessos dels visitants amb els dels residents proposem començar per fer complir les ordenances municipals, una cosa tan senzilla que els qui ens malgovernen no saben o no volen fer. Cal harmonitzar l’oci diürn i nocturn dels turistes amb el dret dels veïns al descans i la tranquil•litat de cos i esperit.

Això implica també potenciar les activitats d’oci diürnes. Fomentarem el turisme rural, però preservant l’entorn. Donarem suport a l’Estació Nàutica de la badia de Portmany, preservant l’equilibri entre desenvolupament i sostenibilitat. Promourem plans de desestacionalització amb estratègies de foment del turisme rural, esportiu i de congressos.

El comerç és un sector fonamental a Sant Antoni. Promourem plans de formació i modernització adequats a les seves necessitats. Els emprenedors i els treballadors han de saber que tindran el suport del nostre ajuntament.

Sóc fill de llaurador i sé com són d’importants pel nostre poble. Els pagesos han estat durant segles la columna vertebral de la nostra illa i han configurat el seu paisatge. Fomentarem l’agricultura ecològica, font de valor afegit, i promourem les denominacions d’origen per productes com el vi, l’oli i altres.

Volem un nou Pla General d’Ordenació Urbana respectuós amb la llei i les sentències. Orientarem el creixement urbà cap als nuclis consolidats, i farem que Ses Variades deixin de ser un lloc inhòspit per a que sigui un lloc públic, un espai lliure públic on els habitants trobin bellesa i esbarjo. Reservarem un 30% del sòl urbà per a habitatges de protecció oficial i crearem l’Agència Municipal del Lloguer. Treballarem per a que el poble tingui les infraestructures que necessita i els carrers deixen de convertir-se en enormes bassals cada cop que plou.

Pel que fa als serveis públics, treballarem per a que aquestos siguin de qualitat. Impulsarem les escoletes, Unitats Bàsiques de Salut a Corona i Sant Mateu, llocs d’esplai i formació pels més joves, i sobretot serem molt exigents amb les institucions corresponents per a que es solucioni d’una vegada el dèficit històric que pateix el nostre poble en equipaments educatius. No es poden tornar a repetir endarreriments injustificables com el del nou Institut.

El nostre ajuntament té problemes de finançament. A banda d’exigir un finançament just per part de l’Estat per poder fer front a les necessitats de la població, implementarem polítiques per millorar la recaptació i estalviar en tot allò que no sigui necessari.

Promourem la nostra cultura, començant per potenciar a tots els nivells el coneixement i l’ús de la llengua catalana. Volem integrar a tots els que han vingut de fora a enriquir socialment el nostre poble per a que es sentin tan pormanyencs com els que hi ha nascut. Volem que tothom, sense perdre la seva identitat d’origen, estigui orgullós de ser de Sant Antoni.

Tenim molts reptes. Som ambiciosos. I estem segurs que amb el suport de la gent normal, de la gent com nosaltres que treballa per a viure, que té una hipoteca per pagar, que està preocupada per l’educació dels seus fills i pel benestar dels seus majors, que vol viure en un poble habitable, ho podrem aconseguir. Estem convençuts que serem la clau per a que hi hagi un ajuntament d’esquerres. I des d’ací prometem solemnement que administrarem amb el màxim rigor i honestedat la confiança que els ciutadans posin en nosaltres. Moltes gràcies!



Visca la República!

Als Països Catalans, amb major o menor fortuna, les nostres institucions han  proclamat ja la república cinc vegades:

1. La primera república de facto va ser el 1520, quan els agermanats van prendre el poder,  primer a la ciutat de València i després a tot el regne. L'autoritat suprema l'exercia la Junta del Tretze, que va prendre aquest nom inspirant-se en la Sereníssima República de Venècia. El primer president, amb el títol d'Instador, va ser en Joan Llorenç.
2. La segona va ser la proclamada el 1641 per la Generalitat de Catalunya, amb el seu President Pau Claris al  capdavant.
3. La tercera va ser la proclamació de l'Estat Català el 1873, essent el President Baldomer Lostau.
4. La quarta va ser la proclamació que va fer Francesc Macià el 1931.
5. I la darrera va ser la proclamada pel President màrtir, Lluís Companys, el 6 d'octubre del 1934.

Com podeu observar, als catalans no ens manca tradició republicana. Pel tant, ànim i a per la sisena!!!!


Felip V de Borbó, tal com el tenen exposat a la ciutat de Xàtiva



Dinar amb en Gaspar Llamazares



Gaspar Llamazares amb els caps de llista d'ExC

El diputat d'Esquerra Unida al congrés espanyol, Gaspar Llamazares, ha estat avui a Eivissa donant suport a la candidatura d'Eivissa pel Canvi. Després de la pertinent roda de premsa amb els mitjans de comunicació de la nostra illa, ha compartit taula amb els candidats de la nostra formació. Hem pogut parlar en un ambient distés de les perspectives electorals de l'esquerra tant a la nostra illa com al conjunt de l'Estat.

En Llamazares amb membres de la candidatura de Sant Antoni






 

Candidat a batle de Sant Antoni




Na Marga Torres, número 2 al Consell, va actuar com a mestra de cerimònies

 Com alguns de vosaltres ja sabeu, sóc el candidat a la batlia de Sant Antoni per Eivissa pel Canvi a les properes eleccions municipals. Aquest és el parlament que vaig fer a l'acte de presentació de candidatures:

Estimats amics i companys: aquestos dies, anant en cotxe de Sant Antoni a Vila, he vist moltes vegades una tanca publicitària on baix de la paraula “Amnesia” apareixien fotografiats els candidats del PP a les properes eleccions. Doncs bé, nosaltres no tenim amnèsia. Recordem perfectament qui va destrossar el nostre territori amb les seves carreteres faraòniques. I també recordem qui va impedir l’aprovació del PTE. No, no tenim amnèsia. Recordem el passat perquè volem un futur diferent.

Per això ens presentem a aquestes eleccions amb il•lusió i ganes de treballar pel nostre poble. Sant Antoni viu del turisme. I hem de procurar que aquest turisme serveixi per donar-li més vida al poble, i no per degradar-lo. Deia José Saramago que només hi ha turisme de qualitat on viu gent que estima la seva terra. I com estimem el nostre poble, volem que Sant Antoni aculli un turisme de totes les edats, potenciant totes les activitats que la nostra geografia privilegiada ens ofereix, des d’activitats nàutiques respectuoses amb el medi fins a senderisme amb una bona xarxa de rutes amb llur cartografia corresponent. En definitiva, volem oferir alternatives dignes per tenir un turisme que dignifiqui Sant Antoni.

Un turisme sostenible requereix un territori ordenat. Per això cal un nou PGOU que sigui respectuós amb la llei i les sentències. Cal renunciar definitivament a donar carta de naturalesa a construccions il•legals i urbanitzacions irregulars. Cal enfocar el creixement del nostre poble entorn a zones consolidades, d’una manera harmoniosa amb la protecció del territori. Volem un territori habitable i acollidor tant pels residents com per als que ens visiten. I volem construir-lo amb la participació de tots els agents socials.

Necessitem també millorar tots els serveis als ciutadans: educatius (institut, escoles), culturals, socials. En definitiva, millorar tots els serveis municipals partint de la participació dels ciutadans.

Amics i amigues: Eivissa pel Canvi serà clau no només per evitar governs de dreta, sinó també per garantir que els governs de progrés faran polítiques inequívocament d’esquerres. Per això presentem una candidatura de 21 homes i dones disposats a treballar pel nostre poble. La nostra presència a l’ajuntament serà eixa garantia.

Doneu-nos aquesta clau, i des d’Eivissa pel Canvi obrirem la porta a un futur millor per Sant Antoni!


Gràcies per la vostra confiança. Gràcies pel vostre ànim!

Només vull afegir que, tot i que per a mi seria un honor ser regidor a l'ajuntament del meu poble, l'honor més gran és que els meus companys d'Eivissa pel Canvi hagen confiat en mi per encapçalar la candidatura. Faré tot el que podré per estar a l'alçada d'aquesta responsabilitat.

Amb na Gema Martínez, número 2 (i número 1 en capacitat, treball i entusiasme)

Al mateix acte ens presentàrem tots els caps de llista d'ExC a les properes eleccions. Els altres candidats són:
- Miquel Ramon al Parlament de les Illes
- Vicent Ferrer a l'ajuntament de la ciutat d'Eivissa
- Marcos Lluy a l'ajuntament de Sant Josep
- Mariano Torres a l'ajuntament de Santa Eulàlia
- Gianandra Terlizzi a l'ajuntament de Sant Joan
- Albert Prats al Consell Insular d'Eivissa

Tots els candidats

Persones del món de l'art i la cultura també donaren suport a la nostra candidatura.


Marga Torres amb Toni Roca

 

El meu oncle Jerry

Jerome Ferrand, "Jerry", va morir el 14 de desembre de 2010, a l'edat de 84 anys, a San Juan Cosalá, Mèxic. Nascut a Nova York el 5 de gener de 1926, el Sr. Ferrand va estudiar durant un any a la Universitat de Tulane a Nova Orleans, Louisiana, fins als 18 anys d'edat. Es va allistar a l'Exèrcit dels EUA el 1944 i va servir en el front europeu, primer a Itàlia i després a França, on va ser ferit molt greument en el desembarcament de Normandia el dia D + 5. De fet el dia de la rendició dels nazis encara era a l'hospital. Va ser condecorat amb el Cor Porpra. Després de la seva recuperació i llicència amb honors de l'Exèrcit, el Sr. Ferrand va estudiar i va obtenir un títol en Dret dels Negocis Internacionals de la Universitat de Grenoble, França. Va treballar en el comerç internacional durant diversos anys a Europa, utilitzant els seus coneixements d'idiomes (dominava perfectament set idiomes, entre ells el rus, i podia conversar en molts altres, com ara el català o l'àrab). Mentre va estar allí, va conèixer i es va enamorar de Maria Luisa Iranzo de València. La parella es va casar a València el 1958, i es va mudar a Nova York, on el senyor Ferrand va seguir treballant en les relacions comercials internacionals. La parella es va traslladar a Richmond, Virgínia, el 1968, on Jerry va treballar per a l'empresa Reynolds. Durant el seu temps a la Reynolds, el Sr Ferrand va passar dos anys a Brussel.les, Bèlgica, treballant al departament de vendes d'Europa i Àfrica. Més tard es va traslladar a la Corporació James River, es va convertir en el seu director de transport internacional i va treballar allí fins la seva jubilació el 1991. Després de la mort de la seva estimada esposa Luisa, el Sr. Ferrand va viatjar a Sant Joan Cosalá, prop de Guadalajara, Mèxic. Es va enamorar del paisatge i va decidir traslladar-se allí en una casa de muntanya amb vistes al llac de Chapala. Allà, va conèixer a Dixie Vaughns i es van casar el 2008. Li sobreviuen la seva segona esposa,  son fill, Frederick Ferrand, nascut a Sant Lluís (Missouri), sa nora, Ellen Ferrand, i els seus dos néts, Jennifer i William, tots ells d'Atlanta, Geòrgia. El Sr Ferrand serà recordat per la seva gran intel·ligència i sentit de l'humor, pels seus coneixements enciclopèdics i, per damunt de tot, la seva bonhomia.

Jerome Ferrand era el meu oncle Jerry, el meu oncle d'Amèrica. La seva primera (i difunta) esposa, Maria Luisa Iranzo Torán era germana de la meva també difunta mare, Carmen Iranzo. Des que, abans de Nadal, em vaig assabentar de la seva mort, he intentat escriure una entrada al meu bloc, però la veritat és que no he pogut fins ara. Em costa assimilar que ja no hi és a l'altra banda del telèfon o connectat a Internet. M'entristeix moltíssim pensar que ja no podré bromejar més amb ell (us assegure que les converses d'un marxista europeu amb un ianqui republicà poden arribar a ser molt divertides, quan hi ha estima i respecte per ambdues parts). De vegades pense "això li ho he consultar a l'oncle Jerry", abans de recordar que és mort. Finalment he optat per retallar, copiar, traduir i completar aquesta nota necrològica apareguda a la premsa de Richmond.
Us podria contar moltes anècdotes i situacions divertides viscudes amb ell. A sa casa de Virgínia, al comtat d'Henrico, tenia un disc dedicat personalment per en Léopold Senghor, poeta i primer President del Senegal independent, entre molts altres records dels seus viatges per tot el món. No cal dir que aquestos viatges eren especialment productius per la meva col·lecció de monedes estrangeres, que era un dels tresors de la meva infantesa. Però hi ha un episodi que no oblidaré mai, de tant com vaig riure i ric quan ho recorde. Una vegada ell estava de vacances (venien al País Valencià cada dos anys), amb ma tia i el meu cosí Fred, a Algemesí, i havíem anat a passejar mon pare, ell i jo pel port de València. Vegèrem un vaixell mercant soviètic amb un mariner fent guàrdia tot cofoi al peu de l'escala d'accés. L'oncle Jerry ens va desafiar. "Espereu i veureu com puge a aquest vaixell i em conviden a vodka." Mon pare i jo ens mirarem divertits, pensant "el Jerry ara s'ha passat." Acte seguit ens quedarem bocabadats mirant com feia unes passes endavant, xarrava amb el mariner de guàrdia (no podíem sentir que li deia) i pujava al vaixell. Una estona després el vegèrem a coberta, amb el capità, cridant-nos per a que pujàrem. Ens vam quedar espaterrats. Quan ens trobàrem li vaig preguntar, baixet i en català, com collons s'ho havia fet. Els havia dit (en rus, és clar) que era un dels nens republicans que havien enviat refugiats a Rússia durant la guerra d'Espanya! Acabàrem la festa menjant caviar i bevent vodka a la salut dels camarades Lenin i Gorbatxov!
Estic segur que si l'haguereu conegut el trobarieu a faltar tant com jo. Afortunadament encara em queden cosins i nebots a Amèrica, als que des d'ací envie una forta abraçada. Algun dia us contaré alguna altra anècdota divertida.


Amb el meu oncle Jerry a Williamsburg (antiga capital de Virgínia). Estiu del 1991



Pensaments (II)

Molt sovint la Raó actua com a blanquejadora dels diners negres de la Passió.

Pensaments, I

Com bé deia en Josep Antoni Cosí de Ribera, ser valencià és una de les moltes coses divertides que es pot ser en aquest món. I jo afegiria que ser, a més, eivissenc d’adopció ja és la pera.

De l'audace, encore de l'audace, toujours de l'audace

El dirigent revolucionari francès Georges Jacques Danton, quan les tropes prussianes estaven a punt d'ocupar París, va pujar a la tribuna de l'Assemblea Nacional i va encoratjar els diputats amb la famosa frase "Pour les vaincre, il nous faut de l’audace, encore de l’audace, toujours de l’audace, et la France sera sauvée! ". Els prussians van ser derrotats a la batalla de Valmy i la República Francesa va reeixir. Un exèrcit de ciutadans va derrotar un exèrcit de mercenaris.


L'Assemblea local de Sant Antoni d'Eivissa pel Canvi va decidir dijous passat no presentar candidatura a les properes eleccions municipals. Considere que aquesta decisió va ser un error per tres motius:

1- ExC mai no s'ha presentat en solitari a les eleccions municipals, pel tant és una incògnita el resultat que podem traure. Però està clar que gran part dels vots que va obtenir la coalició on participàrem les passades eleccions es pot atribuir a la nostra presència. Les dificultats que ha tingut el PP per nomenar cap de llista (de fet el criteri que han aplicat amb l'actual alcalde, que no va en llistes per estar imputat judicialment, no és el mateix que han aplicat per exemple amb el president Camps) i el fet que el PSOE presente com a cap de llista la delegada d'educació (tenint en compte l'endarreriment del nou institut) juguen a favor nostre. I més si tenim en compte que en pactar ERC (i la seva pantalla GxE) amb el PSOE ens deixen com a única força capaç d'aglutinar un tercer espai no subsidiari dels dos grans partits dinàstics espanyols.

2- Els partits solen obtenir millors resultats a les eleccions al Consell i al Parlament als municipis on es presenten candidatures locals que on no es presenten candidatures municipals. Per dir-ho col·loquialment, el vot municipal "tira" del vot autonòmic. Encara que només siga per solidaritat amb els nostres companys que van a les altres candidatures ja és un bon motiu per a que presentem una candidatura municipal.

3- Un col·lectiu local d'un partit que no presenta candidatura a les eleccions municipals, tot sol o en coalició, no té massa raó d'ésser. Vull dir que el que diferencia un partit polític d'una ONG, un club de debat, una associació esportiva o una lògia maçònica és el fet que aquest es presenta a les eleccions per aplicar el seu programa polític en la mesura que li dóna el suport dels electors.

No m'agradaria que ens quedàrem amb la incògnita de saber quin paper podríem haver fet a les eleccions municipals amb una mica més d'audàcia i confiança en nosaltres mateixos. Ara hi ha convocada una nova assemblea. Espere sincerament que revoque aquesta decisió i que es pose a treballar en la confecció de la candidatura local. El poble de Sant Antoni  es mereix tenir l'opció de votar una força autènticament d'esquerres, sobiranista i ecologista. Una força política realment autònoma i independent no subsidiària del PSOE ni del PP. Seria fantàstic que els ciutadans compromesos derrotaren democràticament als mercenaris de la política.

Resolució Assemblea ExC

Aquest és el text íntegre de la resolució que aprovàrem dissabte passat a l'Assemblea d'Eivissa pel Canvi:

L’Assemblea d’ExC:


1.Manifesta el seu reconeixement al treball desenvolupat per la Coordinadora en les negociacions amb altres forces polítiques progressistes per tal d’arribar a un possible acord preelectoral.

2.Constata la manca de voluntat de les altres forces polítiques per consensuar un document programàtic que tingui com a eixos la defensa del territori, la cohesió social i econòmica i l’autogovern.

3.Decideix concórrer a les properes eleccions amb el seu propi programa presentant llistes a totes les institucions amb l’objectiu de contribuir a la formació de majories progressistes.

Eivissa pel Canvi: anem endavant amb el nostre propi projecte

Ahir tinguérem assemblea d'Eivissa pel Canvi. Vam constatar la manca d'interés real de la resta de forces progressistes, especialment del PSOE, per aprovar un programa comú que tingués com a eixos la defensa del nostre territori i la nostra gent. Per això hem decidit acudir als propers comicis amb el nostre propi programa i presentar candidatures a tots els ajuntaments de la nostra illa, al Consell Insular i també al Parlament Balear.

Amb aquesta decisió ExC dóna una mostra de maduresa política i també de confiança en el seu projecte. Ja és hora que els ciutadans tinguen l'opció de votar per una força política que té com a eixos la defensa de l'autogovern, dels drets de les persones i del territori.

El candidat que hem elegit per a que encapçale la nostra llista al Parlament, el company d'Esquerra Unida Miquel Ramon, no només representa el nostre insubornable capteniment davant dels que volen continuar depredant el nostre territori sinó que també és una garantia de compromís en la defensa dels nostres drets socials i les nostres llibertats nacionals.

Ànim i endavant Eivissa pel Canvi!!!!

Solidaritat amb els ferits de Sant Antoni

El col·lectiu d'Eivissa pel Canvi de Sant Antoni es solidaritza amb les víctimes de l'agressió que s'ha produït aquest matí al nostre poble. Reprodueixc íntegrament el comunicat que hem enviat als mitjans de comunicació:

El Col•lectiu d’Eivissa pel Canvi de Sant Antoni condemna l’atac patit avui pels ciutadans i expressa la seva solidaritat amb les víctimes



Davant els fets esdevinguts avui al nostre poble, el col•lectiu d’Eivissa pel Canvi de Sant Antoni vol manifestar públicament:

1- El nostre rebuig a qualsevol acte de violència.

2- La nostra solidaritat amb totes les víctimes i el nostre desig que els ferits es recuperen ben aviat.

3- La nostra plena confiança en que les autoritats responsables investigaran els fets i la justícia s’aplicarà de manera eficient.

4- El nostre rebuig a qualsevol interpretació en clau racista o xenòfoba del que ha estat un fet delictiu del qual només té la responsabilitat qui l’ha comés.



Sant Antoni de Portmany, a 23 de febrer de 2011.

23-F

És ja un lloc comú dir que el colp del 23-F va fracassar. També és molt manida l'explicació que aquell dia no va haver només un colp, sinó que confluïren diferents operacions involucionistes. Si atenem a algunes coses que van passar després, no estic massa convençut que el colp fracassara. És a dir: no tinc clar que no s'acompliren alguns dels objectius que es plantejaven alguns dels colpistes.

I quines coses van passar després?

- OTAN. D'entrada tot, de sortida gens i les condicions del referèndum paper mullat.

- Consolidació de la monarquia.

- LOAPA (que al final es va quedar en LPA).

- Estatut d'autonomia espanyolitzant i de segona classe per al País Valencià.

- GAL.

- Retallades contínues als drets socials.

Segur que va fracassar? O ens volen fer passar bou per bèstia grossa?





Pactar amb el PSOE?

Quan el govern valencià, a mans del PP, amb el beneplàcit del govern espanyol, del PSOE, impedeix veure la TV3 al País Valencià, sorprèn que a ExC puga haver algú que defense fer llistes conjuntes amb el PSOE a les properes eleccions.

Estem oblidant que ExC va recollir signatures per impulsar la ILP que defensava la recepció de tots els canals públics en català als Països Catalans?

Estem oblidant que el PSOE va vetar la discussió al parlament espanyol d'aquesta ILP que venia avalada per les signatures de més de 600.000 ciutadans? Alerta, que no és que votaren en contra, sinó que simplement, amb tota la supèrbia del món, impediren que ni tan sols es pugués fer el debat.

I amb aquest partit impresentable volen alguns que ens presentem?

En aquest cas, i en altres (ampliació del port, PTE, retallades als drets socials...) no cal fer servir la memòria històrica. Hi ha prou amb fer servir la memòria normal i corrent.

Per fer polítiques espanyolistes i de dretes (sempre van de la mà) ja n'hi ha prou amb el PP. En tot cas, si al PSOE li agraden tant, que les faça ell solet. No amb el nostre treball. No amb els nostres vots.

Nosaltres

Nosaltres som els que treballem a les fàbriques.
Nosaltres som els que llaurem els camps.
Nosaltres som els que ensenyem als instituts.
Nosaltres som els que collim taronja.
Nosaltres som els que servim cerveses als bars.
Nosaltres som els que paguem impostos.
Nosaltres som els que estudiem.
Nosaltres som els que no podem treballar perquè ells no volen.
Ells són els que manen.

Avaluem els avaluadors

Diferents entitats demanen que s'avalue els professors per millorar l'educació. Em sembla molt bé. I que s'avalue també els advocats, arquitectes, economistes, pares, directors i educadors. I, per suposat, no ens oblidem d'avaluar els avaluadors!

Què tal si ens deixem de tantes avaluacions i donem més autoritat als professors per a que la disciplina torne als instituts i els alumnes que volen estudiar, la majoria, puguen fer-ho sense ser molestats pels que no volen aprendre?

Solidaritat per la Independència

Tal com ha estat anunciat avui a l'informatiu del migdia de Catalunya Ràdio, m'he adherit a Solidaritat per la Independència (SI). M'agradaria aclarir alguns punts:

1- Encara que a la ràdio han dit que SI ha "desembarcat" a les Illes, ací no ha desembarcat ningú. Els adherits i simpatitzants de SI a les Illes som persones que vivim i treballem ací  (independentment de si hi hem nascut o no), i que a més ens estimem aquesta nostra terra i estem orgullosos de la nostra catalanitat.

2- Quan ens organtizem decidirem col·lectivament, i d'acord amb la resta de companys del partit, quina estratègia política volem seguir ací, treballant sempre per eixamplar l'independentisme amb un esperit unitari.

3- Jo no lidere res. Sóc simplemente la primera persona de les Illes que ha fet pública la meva adhesió a SI, i pel tant les meves manifestacions són les d'un adherent de base.
4- Actualment sóc membre d'Eivissa pel Canvi, junt amb persones d'altres partits i independents. M'hi trobe ben a gust i, sempre respectant allò que decidim a SI, m'agradaria continuar sent-ne membre.

Els sindicats majoritaris tornen a vendre els treballadors

Una altra vegada els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) tornen a vendre els treballadors. Han acceptat que només els treballadors que han cotitzat durant 38 anys i mig puguen jubilar-se als 65 anys amb pensió completa.  Això vol dir que un treballador ha d'estar cotitzant ininterrompudament des dels 26 anys, treballant a temps complert, per poder jubilar-se als 65. Tenint en compte la taxa d'atur juvenil, la temporalitat dels contractes i la quantitat de gent que treballa a temps parcial, això exclou a la gran majoria dels treballadors.

Si CCOO i UGT accepten això, a canvi de continuar amb les seves prebendes en alliberats i fons de formació, després que no tinguen la santa barra de tornar a cridar-nos mai més a una vaga general. Només aconseguiran caure encara més en el descrèdit més absolut i prolongar l'agonia d'un govern zombi.

El que necessitem els treballadors catalans són sindicats independents i independentistes, i no deixar-nos entabanar més per aquests sindicats espanyols que cada cop tenen més d'espanyols i menys de sindicats.

Partida de TSCW

El meu amic Esteve i jo hem jugat una partideta a The Spanish Civil War, concretament l'escenari de la guerra de columnes (juliol del 36-març del 37). Aquesta era la situació al principi del torn 5 (novembre del 36).

La partida va acabar amb una victòria in extremis dels sublevats, després que el CTV (amb poderosíssimes divisions italianes i els suport de la Legió Còndor alemanya) llançara una ofensiva des de Toledo que va aïllar Madrid. Realment amb aquest joc te n'adones que Franco va guanyar la guerra gràcies al suport dels seus col·legues feixistes. Sense la seva intervenció, probablement la República hagués acabat amb l'alçament en uns mesos.
Un joc molt interesant, tant a nivell històric com lúdic!

Joc de la Guerra d'Espanya

Divendres em va arribar per correu el joc dissenyat per Javier Romero i editat per GMT "The Spanish Civil War". Tot i que només he tingut temps de llegir-me les instruccions i jugar un torn (juliol del 36), promet ser un joc fantàstic. Ho recomane a tots els afeccionats als jocs d'estratègia o wargames.

Pena

Sóc professor a un institut. Una alumna meva ha faltat. Sent una immensa pena, tristor, desconhort, desconcert, ràbia, dolor, impotència. Ningú no hauria de morir massa jove ni massa vell. Maleïda mort.

Desig pel 2011

A veure si enguany, d'una punyetera vegada, el Coiot agafa en Correcamins!
Perdoneu, però algú ho havia de dir!!!!