Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.
Joan Fuster



dilluns, 18 de juny del 2012

S'ha acabat l'excusa de Grècia

La prima de risc ha tornat a assolir avui, el dia després de les eleccions gregues, el seu màxim històric.


Els grans dirigents polítics del PPSOE (mode ironia ON) havien atribuït l'escalada de la prima de risc després de l'anunci de la primera intervenció (sí, intervenció) a la preocupació dels mercats (aquesta mitja dotzena d'individus que es reuneixen a esmorçar cada matí a Wall Street i decideixen sobre la vida i la mort de milions de persones al món) sobre el resultat de les eleccions gregues. Segons aquestos analistes al servei del bipartidisme espanyol, un cop Grècia hagués votat el que tocava votar (i les pressions que han hagut de suportar els ciutadans hel·lens no tenen nom) el perill del trencament de l'euro s'allunyaria i les coses es tranquilitzarien, és a dir: la prima de risc es relaxaria.

Doncs bé, ací ho tenen: l'esporuguida i coaccionada ciutadania grega ha donat, tot i el boníssim resultat de Syriza, la majoria parlamentària als partits mesells disposats a desfer socialment i econòmica el seu país per tal d'ofrenar noves glòries a Alemanya. Però així i tot la prima de risc no ha baixat. Quina nova excusa tenen ara? Que les consultores externes encara no han quantificat el diners que necessitarà la banca espanyola per tapar el forat immobimiliari? Ningú amb dos dits de front es creu que aquest forat es puga tapar amb 100.000 milions d'euros. La xifra serà prou més alta. Però ací els del PPSOE no piulen mentre saben que estem abocats primer a més retallades socials (amb pujada de l'IVA i baixades de sous) i després a un segon rescat, aquest sí amb "homes de negre" i tots els sacrificis i humiliacions per a les classes treballadoren que ens pugam imaginar. I no és qüestió de mesos, sinó de setmanes. Potser de dies.

1 comentari:

Anònim ha dit...

¿ Se instaló la ceguera intelectual en Europa ? Parece que las mejores inteligencias dejan por completo de ver las cosas que están frente a sus narices. Grecia es una muestra del momento que no se quiere ver; después, encontraremos las huellas de lo que no supimos ver.