Segons l'ínclit Rajoy (en gallec seria Raxoi, no?) que el bisbe de Roma, altrament dit Papa, (cap d'un Estat teocràtic, per cert) faça la dedicació del temple de la Sagrada Família en la llengua pròpia del país on està ubicat és "lo mejor que le ha pasado al catalán nunca". Ausades, xiquets! Si en vols més, para el cabàs!
Doncs no, Raxoiet meu, no. El millor que li podria passar al català és que el PP i el PSOE, o el PSOE i el PP, monta tanto, el deixaren en pau. En menys d'un mes el PSOE ha paralitzat la tramitació de la ILP per a que pugam veure la TV3 (i canal 9, hehehehehe) a tots els Països Catalans i el PP de les Illes Balears i Pitiüses ha anunciat que quan governe es carregarà la Llei de Normalització Lingüística (que ells mateixos varen votar quan es va fer). Aquest és el perill per al català: el PPSOE. El millor que li podria passar al català: ser l´única llengua oficial d'uns Països Catalans independents dins de la Unió Europea (com ara ho és d'Andorra, i per això és oficial a les Nacions Unides). I deixem-nos de tonteries!
3 comentaris:
El temps et dóna la raó, Agost de 2012.
Llàstima de no haver trobat el teu blog abans, et preguntaria per les últimes votacions als parlaments respectius d'en Antoni Pastor i Ernest Lluch
Gràcies pel teu comentari. De vegades l'encerte i d'altres no. L'Ernest Lluch em sembla una perso na molt respectable vilment assassinada, i (la meva ignorància és enciclopèdica) no conec l'Antoni Pastor. Si et serveix d'alguna cosa, et diré que mai no he votat el PP ni el PSOE ni candidatures amb membres d'aquestos partits.
Salutacions cordials!
Ep, I'm sorry! Acabe de recordar qui és n'Antoni Pastor. No dubte que al PP hi havia persones que estimen la nostra llengua (el mateix Pastor i Tòfol Soler, entre altres). Alguns, com en Pere Rotger, també han demostrat tenir un particular respecte pel català. El problema és que les persones del PSOE i del PP que defensen la normalitat de la llengua catalana al territori que li és propi són com oasis verds en un desert estrany. Pura anècdota, per molt ben intencionats que siguen. El problema és que mentre els partits espanyols siguen hegemònics als Països Catalans (i si tenim en compte el conjunt del territori ho són) el català ho té molt pelut. Com molt bé demostrava Bernat Joan a la seva tesi doctoral "Les normalitzacions reeixides" sense normalització política no pot haver normalització lingüística.
Publica un comentari a l'entrada