Puigcercós ha posat el seu càrrec a disposició del Consell Nacional del seu partit. No és una dimissió de debò. És una escenificació per a que el Consell Nacional del partit (controlat absolutament per ell) l'aclame i sortir encara més reforçat. És un truc polític molt vell, aquest de dimitir de mentides amb la intenció de refermar el control del partit, que molts dirigents egocèntrics han utilitzat (Felipe González o Joan Carretero sense anar més lluny). És increïble el grau de control que aquest apparatxic, que no té altre ofici ni benefici que la política (ni tan sols va acabar la carrera i des que tenia poc més de 20 anys viu dels seus càrrecs públics o de partit) té d'una organització que es suposa democràtica, després d'haver expulsat o marginat gent a dreta i esquerra. Puigcercós té molta més ambició personal que capacitat política. Si el compràrem pel que realment val i el venguèrem pel que ell creu que val faríem un negoci redó.
No donem per mort a en Carod. Va dir que parlaria en passar les eleccions. Ja s'ensumava la desfeta (en realitat qualsevol persona amb dos dits de front ho feia). Ha arribat el moment que aquell que va dur ERC als millors resultats des de la seva refundació parle clar i li diga quatre coses a l'aprenent de bruixot que l'està desfent. Tindran encara els militants d'ERC la capacitat de decidir sobre el seu partit, o el control ferreny que tenen els homes de Puigcercós (Joan Ridao, Xavier Vendrell, Josep Valls...) ha eliminat totalment qualsevol possibilitat de debat intern al que va ser el partit de Macià i Companys?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada